D'acord amb la topografia publicada la
cavitat presenta un recorregut de 186 metres i -59 de fondària.
La boca de la cova està mig amagada
sota una petita cinglera de roques. Té forma d'embut triangular, i
baixa molt fort. La boca gairebé està obstruïda per una gran
acumulació de fullaraca, que tot baixant gairebé ens cobreix. El
pendent és fort i baixem lliscant. Trobem un pas més estret, on
passem estirats. Passat aquest pas més estret amb un bloc al mig,
entrem en una sala ampla, inclinada i de sotre triangular, amb una
gran llosa com a sostre. Al final de la sala inclinada hi ha una
acumulació d'enderrocs.
Sembla que la la cova d'acabi al fons
d'aquesta gran galeria inicial, però just al punt més baix, trobem
un pas entre blocs que inicia una estreta gatera que ens permetrà
continuar. És un pas incòmode, força estret i amb un gir a 90º,
de manera que haurem de buscar la millor posició i contorsionar el
cos adaptant-lo a la forma del petit túnel. El millor es entrar amb
els peus davant i girant-nos progressivament. Passat el pas en
revolt, l'estreta galeria baixa molt fort entre blocs, amb algun pas
gairebé vertical. És fàcil però anar desgrimpant, tot i que hi ha
força fang per tot arreu. La galeria s'eixampla mínimament, i més
avall es torna a estrènyer i gira a l'esquerra. Un pas vertical de
gairebé dos metres ens deixa en una zona més ampla i horitzontal,
tot i que de seguida es torna a estrènyer en un pas també incòmode
que ja ens aboca a la comoditat de la galeria principal.
Després de les estretors entrem en una
sala de dimensions generoses, on ens podem moure còmodament. Els
ulls de seguida se'n van cap a alguna de les nombroses concrecions
que veiem per tot arreu. Aquesta galeria és un gran tub fortament
inclinat, amb el sostre pla, com si fos una gran llosa. El terra és
fangós, i en alguns punts costa avançar. Cal anar amb molt de
compte ja que en algunes zones hi ha una gran acumulació de petites
formacions molt fràgils.
La galeria d'entrada ens ha deixat
aproximadament al mig d'aquesta sala inclinada llargaruda. Enfront de
la sortida veiem dues precioses columnes de color groc intens, unes
de les formes més espectaculars de la cavitat. A les parets laterals
hi ha diverses colades, i al sostre es despengen bonics macarrons de
diversa longitud que gotegen acompassats.
Així doncs anem pujant amb molt de
compte pel fort pendent relliscós. Pugem pel cantó dret, ja que el
pas és més fàcil i no hi ha tantes concrecions, de manera que el
pas és més segur per no tocar res. Tot pujant pel tub contemplem
formacions molt boniques, especialment algunes columnes i banderes
molt estètiques. També observem petits bassals (gours) i unes
destacades colades que cobreixen algunes seccions de les parets
laterals. Arribem a la part superior de la galeria, envoltada de
diverses concrecions i on queda tancada.
Tornem a baixar cap a la part central i
contemplem les estètiques columnes, alguna de gairebé 2 metres
d'alçada i color intens. Fem una ullada molt ràpida a la part
inferior, la continuació descendent del llarg tub. En aquesta zona
hi ha menys concrecions i el terra és encara més relliscós. Més
avall es canalitza l'aigua que va baixant del degoteig de les
concrecions cap a una bonica colada ampla i vistosa. Finalment
l'aigua s'escola per petits forats impenetrables.
És un lloc fràgil, on cal moure's amb
molta cautela i precaució, de manera que poguem preservar aquest
indret tan magnífic que ha trigat mil·lions d'anys en formar-se, i
que encara segueix viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari