HISTORIA
La primera referència documental
coneguda de la casa del Bruc és de l'any 1325, es tracta d'un
contracte de dot de Jaume, fill de "C. de Bruc de Vilacorba",
amb "Geralda dez Feu" i la seva mare, on s'especifica que
Geralda vestirà una capa de drap d'Apre i una túnica de roba de
Narbona.
Al llarg del segle XIV El Bruc apareix
en altres documents com són: Bernat dez Bruch, de Vilacorba, havia
promès amb sagrament acompanyar Guillem de Vila i al noble Artau de
Pallars, Bernat no ho va complir i el 1339 Guillem de Vila féu un
document d'absolució de Bernat, perdonant tot rancor i odi. El 8 de
maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de
Lillet, entre els quals hi havia "Raimundus dez Bruch",
demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat
d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de
Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a
l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar
dedicat a Sant Serni.
El 26 d'abril de 1410, es reuniren a
l'església de Santa Maria de Lillet, Joan Font i Bartomeu Puig,
canonges de la dita església, Pere Çavila, senyor de la casa de la
Vila, el batlle de la Muga, els cònsols i molts habitants de la
parròquia, nomenaren procurador al canonge Pere de Bruc, qui
actuaria davant el Papa, bisbe o altra autoritat, per poder
solucionar els problemes que tenien amb Berenguer Ferrer, pavorde de
l'església de Santa Maria de Lillet entre 1377 i 1404, i que
s'emportà les escriptures i diners. Al fogatge de 1497 surten com
habitants del terme de la Pobla "Jacme Bruch" i "Bathomeu
Bruch", i en el fogatge de 1553 apareixen "Joan Bruch i
Jaume Bruch".
En un document del 1573, el lloctinent
de batlle de la Pobla de Lillet, juntament amb el notari i
testimonis, donaren possessió de la masada del Bruch als nous amos,
tot realitzant el ritual acostumat. En un document de 1840, apareixen
Francesc Tubau i Vaquer, la dona Maria Tubau i Riba i el primogènit
Josep Tubau i Riba, com a "actuals amos i possessors del Mas
Tubau o Bruch"; en concret és un document per vendre el molí
del Clot, que tenen en propietat des de temps immemorial. La casa del
Bruc també es cita al llibre "Registro de las casas de campo de
cada distrito..." del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on
es tracta del cobrament de la part de "consumos y cereales"
dels habitants de l'extraradi.
DESCRIPCIÓ
Masia de grans dimensions, mostra una
planta irregular com a resultat de les diferents ampliacions. Consta
de planta baixa, dues plantes més i golfes. És de coberta a dos
vessants amb el carener disposat nord-sud, perpendicular a la façana
principal que mira a migdia. L'estructura més antiga presenta una
planta rectangular, a la qual amb el temps se li van anar adossant
diferents cossos al seu voltant. Dels que cal destacar, al mur nord,
el forn de pa amb el pastador i al sud, una gran galeria. Aquesta
galeria suposa l'element exterior més característic de l'edifici i
està formada per tres nivells d'arcs, a planta baixa tres grans arcs
i als dos nivells següents sis arcs; a les golfes únicament dues
obertures rectangulars senzilles.
Cal anotar que aquesta galeria va ser
reconstruïda als anys 80 amb materials actuals, però respectant les
característiques volumètriques i de detalls de l'estructura del
segle XVIII. Pel que fa a la resta d'obertures, en general són
senzilles i sense elements remarcables, únicament destacar la porta
principal, de grans dimensions i formada per muntants de pedra picada
i llinda de fusta, i, al cos afegit de ponent, l'accés és per un
arc en sardinell de pedres allargades però irregulars -posteriorment
modificada per una obertura més petita amb llinda de fusta-. En
conjunt l'aparell dels murs és de paredat fet amb pedres només
desbastades, força irregulars, de diferents mides i amb cantoneres
força grans de pedra desbastada.
A l'interior els elements de càrrega
són un gran pilar central i altres de menors dimensions sobre els
quals trobem les jàsseres que suporten la resta de bigues. La planta
baixa estava destinada al bestiar i magatzem, i hi havia diferents
corts i estables. La planta primera conserva espais i elements molt
interessants, com la gran sala encara amb el terra de posts de fusta
i la cuina amb la llar de foc, la gran pica de pedra, els fogons amb
la cendrera i els seus armaris. També cal destacar que en els
forjats d'aquest nivell, formats per jàsseres i bigues travesseres
amb revoltons de guix, sobresurten alguns caps de biga treballats
formant carotes, unes més esquemàtiques que d'altres. A l'exterior
hi ha diferents annexes, bàsicament al sud i oest, destinats a
paller, magatzems i bestiar, i també l'era.
Any 1978.
Any 1982.
Any 1982.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari