El lloc de Falgars el trobem documentat
per primer cop el 985, en l'acta de consagració de l'església de
St. Cristòfol de Vallfogona, on consta com un dels límits d'aquest
temple.
Segons la tradició mariana la troballa
de la Verge va ser anterior al 1049. L'església fou edificada
posteriorment, consta com obra d'una fundació particular, feta pel
matrimoni Ramon i Elisardis, que construeixen l'edifici el 1120.
L'església fou cedida al monestir de
St. Llorenç prop Bagà, que n'exercí el domini durant tota l'edat
mitjana; la donació al monestir anava acompanyada del seu alou i la
dotació, consistent en tots els dret que tenien al Berguedà,
Cerdanya i Conflent; la condició era que en tinguessin cura, el
mantinguessin en bones condicions, fer les funcions religioses
corresponents, a més de pregar per l'ànima del matrimoni i els seus
parents.
Durant el segle XIII s'estén la
riquesa i la devoció cap al santuari, en forma de donacions per part
de particulars i els favors del senyors de Pinós; en aquest període
era regentada pel capellà de Vallfogona.
Al 1312, en la visita del deganat del
Berguedà ja consta com a parroquial.
En el transcurs del segle XIV, la
popularitat i concurrència de l'indret a nivell comarcal generà la
presència de vida eremítica.
El conjunt fou profundament transformat
el segle XVII, el 1636 consta que es realitzaren obres a la casa, la
qual es creu que es bastí entorn de finals del segle XVI i principis
del segle XVII per tal d'allotjar els devots i custodis del santuari.
L'església fou reconstruïda el 1646,
data de col·locació de la primera pedra; l'obra es realitzà sobre
l'antic edifici romànic, del qual en queden només restes puntuals,
el testimoni més destacable és la ferramenta de l'antiga porta
medieval, avui col·locada a la porta que comunica l'església amb
l'interior de la casa adossada.
Al llarg del segle XVIII la devoció a
la Verge de Falgars anar en augment, paral·lelament també
s'incrementaren el nombre de donacions, entre les quals destaca la
donació del Sr. Marimon, Marquès de Cerdanyola, conformada per un
hort contigu al santuari, una feixa de terra, tota la plaça del
davant del santuari i la casa amb la corresponent llicència per
construir-hi un mur, un terreny de setze per vuit canes per obrar-hi
un quart de casa nou, entre altres.
El conjunt de deixes permet que aquest
segle XVIII es continuïn duent a terme importants obres, com és la
instal·lació d'un retaule barroc a l'altar major i dos de laterals.
Entre el 1790 i 1791 hi ha notícia de
que s'estava treballant en el cambril; aquest no fou pintat fins al
1824.
Durant la guerra civil, al 1936, es va
cremar l'altar barroc i es va trencar la Verge en quatre trossos;
d'aquests fets es van salvar les pintures del cambril i les baranes
del cor.
El 1947, mossèn Joan Orriols,
aconseguir iniciar les obres de restauració.
Tot i l'origen romànic, l'actual
santuari és una obra del segle XVII, moment en el que s'hi
realitzaren profundes transformacions. Consta de l'església i
l'hostatgeria, que forma un conjunt allargat de grans dimensions, amb
coberta a dues vessants (excepte l'extrem oest de l'hostatgeria, el
més modern, que és a quatre vessants). El conjunt ha patit diverses
reformes i ampliacions al llarg dels anys.
L'església és d'una sola nau coberta
amb volta de canó, orientada amb la capçalera a llevant, on hi ha
el presbiteri seguit d'un cambril; la porta d'entrada és al mur sud,
hi obra a sota el cor, situat als peus del temple.
La portalada d'accés és una gran
obertura adovellada, la clau és decorada amb relleu formant una creu
i una data (alguns autors diuen que posa 1049 i l'atribueixen a la
data de construcció del temple romànic; sembla probable, però, que
sigui 1649 i que coincideixi amb la data de construcció del temple
barroc que s'inicià el 1646).
A la mateixa façana sud, sobre la
porta hi ha un rellotge de sol, i més amunt una petita finestra amb
llinda en arc feta d'una peça monolítica; la resta d'obertures són
més grans i també en llinda en arc però fetes per diferents peces;
al mur de ponent (cambril) hi ha dues obertures fetes amb tres grans
blocs tallats i picats, col·locats en cada cas en muntants i llinda
(plana), i una llosa a l'ampit; al centre i per sobre d'aquestes, una
obertura circular.
Enmig de la teulada, a l'alçada de la
unió de l'església amb la casa, s'alça el campanar d'espadanya de
dues obertures.
Any 1945.
Any 1979.
.jpeg.jpg)
Anys 50.
Any 1968.
Any 1979.
Any 1975.
Anys 20.
.jpg)
Any 1985.
Any 1988.
Novembre de 2019.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari