Aquest edifici es correspon amb
l'antiga rectoria, tot i que també és conegut com "El
Castell". Aquest fet es deu a que el seu emplaçament, junt amb
l'espai que ocupa l'església parroquial, és l'indret on es va
construir el castell-palau dels Mataplana arran de l'atorgament el
1297, de la carta de poblament, llibertats i franqueses de la Pobla
de Lillet per tal de poblar el lloc. El paratge escollit era
l'anomenat "Pujol"; on en el seu punt més alt, a més del
castell-palau, al segle XIV s'hi construí una petita capella castral
dedicada a Sant Antoni. El castell de la Pobla de Lillet fou
residència habitual dels senyors de Mataplana almenys gran part del
segle XIV. A finals del segle XV en el decurs de la guerra civil
catalana, la Pobla fou assaltada i cremada; no sabem si és aquest
l'incendi que s'esmenta a la bibliografia que va afectar
considerablement aquests edificis.
A partir de finals de segle XV hi ha
molt poques referències, i potser una de les darreres mencions és
un document del 1618, és la venda d'una casa "dejús lo castell
de la Pobla...". Al 1735 ja s'havia construït la rectoria, ja
que consta com a tal en el cadastre de les cases de la vila i terme
de la Pobla de Lillet; en aquesta referència cadastral hi consta la
nota "antes de 1716". Així hem de situar la construcció
de la rectoria entre finals del segle XVII i inicis del segle XVIII,
període força coincident a la construcció de l'església
parroquial de Santa Maria de Lillet. Aquesta església s'inaugurà
com a parroquial el 1748, abans ho era l'església del Monestir de
Santa Maria de Lillet, fet que també va comportar el canvi de
residència del rector, establint-se en aquest edifici adossat a la
nova església.
El 1997 es va fer la modificació
puntual de les Normes Subsidiàries de planejament per al canvi de
qualificació urbanística de la finca, per tal de que l'església es
pogués vendre l'edifici, ja que amb la nova rectoria, l'antiga
restava tancada, sense ús i en mal estat, i no se'n podien fer
càrrec. El nous propietaris l'han reformat i habilitat totalment per
al seu nou ús com a allotjament rural de luxe. Tal i com s'ha dit,
la fesomia que té aquest edifici és el resultat de la construcció
de la rectoria de finals del segle XVII-principis del XVIII, quasi
simultàniament a l'edificació de l'església parroquial, i de fet
gran part de la seva estructura sembla correspondre a aquest període
cronològic, tot i això, no podem obviar el singular emplaçament on
està ubicat. Llavors no es pot descartar que algun dels murs i
paraments de l'edifici, siguin restes d'estructures reaprofitades del
castell-palau dels Mataplana.
Es tracta d'un edifici de planta
irregular, distribuït en quatre nivells (planta semi-soterrània,
planta baixa, i dues plantes pis -la darrera amb altell-) i cobert
amb teulada a dos vessants amb el carener disposat en sentit
nord-sud. Mostra tres façanes, ja que pel costat sud afronta amb
l'església i amb un pas o carreró cobert que comunica el carrer
Cisneros amb la plaça de l'església. Les entrades a aquest carreró
són a través de dues obertures (una a cada façana) fetes en arc
rebaixat de pedres allargades col·locades en sardinell. Aquest pas
és fet en la mateixa estructura de l'edifici, o sigui que està
delimitat pel mur de l'església al costat sud i per aquest edifici
pel costat nord (on també hi té una porta d'accés), a més està
cobert per un forjat de bigues de fusta i revoltons d'obra.
Pel que fa a l'edifici, la façana
principal és la que dóna al carrer Cisneros (abans carrer del
Castell), és de menor alçada que la resta, ja que en aquest punt la
cota del terreny natural és més elevada, comportant que aquest
frontis presenti un nivell de planta menys. Al costat de l'obertura
del carreró hi ha la porta principal d'accés a l'edifici, que obra
a nivell de la planta baixa, i que està conformada per una llinda
plana formada per cinc peces de pedra treballada i muntants del
mateix material, conserva escasses restes de ornamentació
consistents en una petita motllura a l'angle interior. La resta, són
simples obertures rectangulars sense cap element arquitectònic
diferenciador, hi ha una gran finestra a la planta primera i a sobre
dos balcons.
A les altres dues façanes trobem una
porta d'entrada a cadascuna, ambdues obren al mateix espai interior.
En conjunt trobem dos tipus d'obertures, la senzilla obertura
rectangular i l'obertura en arc rebaixat construït per pedres
allargades col·locades en sardinell. A la façana de la plaça de
l'església hi ha una obertura que dóna a un balcó amb voladís de
fusta i coberta de teula àrab, es tracta d'un element recent, però
que sembla que vol reproduir el que hi havia hagut amb anterioritat.
Cal dir, que les reformes realitzades
els darrers anys han comportat modificacions en algunes de les
obertures per tal d'uniformitzar-les.
Pel que fa a l'estructura interior, la
planta semi-soterrània és de mides molt menors que la resta, ja que
pel sud té el carreró i per l'est també és més petita,
probablement pel mateix terreny natural; és una planta distribuïda
en diferents nivells, destacant-se que de les tres estances en que
està compartimentada, dues d'elles són cobertes amb volta feta amb
encofrat de pedres.
La planta baixa, també és més petita
pel costat sud, on hi ha el carreró; en aquesta es distingeix
clarament que es tracta d'una estructura de dos cossos paral·lels
(perpendiculars a la façana principal) separats per un potent mur de
càrrega que es desenvolupa fins al darrer pis. L'escala d'accés
d'aquest nivell a la planta primera encara conserva part de
l'estructura de graons de pedra. Del primer pis cal ressaltar que es
conserven part dels falsos sostres de guix, amb restes de motllures i
alguns detalls florals.
En aquest nivell, on hi ha actualment
la gran sala d'estar-menjador, es correspon molt probablement amb
l'espai on originàriament també hi havia hagut la gran sala; en el
mur est hi ha un rebaix allargat coronat per un arc monolític de
pedra que podria correspondre a l'espai d'un rellotge empotrat.
Els darrers anys s'ha rehabilitat i
adaptat totalment al nou ús. Tot i que la construcció de la
rectoria dati d'entre els segles XVII i XVIII, en el subsòl i potser
part dels fonaments poden conservar restes de l'antic castell-palau
dels Mataplana.
Any 1998.
Any 1998.
Any 1998.
Any 1998.
Any 1998.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari